El Govern de Catalunya impulsa el Parc Natural de la Serra del Montsant
(Text extret de: http://www.gencat.es/mediamb/noticies/010425.htm )

• És el tercer parc de la demarcació de Tarragona, el segon en menys d’un any
• Hi ha una inversió prevista d’uns 70 milions de pessetes fins a finals d’any

El conseller de Medi Ambient, Felip Puig, ha presentat avui el projecte de creació del Parc Natural de la Serra del Montsant. Aquesta creació és un compromís de Govern de la Generalitat de Catalunya i un dels objectius marcats pel conseller Puig per a l’actual legislatura.

La zona del Montsant té una reconeguda importància naturalista que es veu reforçada amb aquesta figura de protecció i gestió que és ser considerada Parc Natural. En el Pla d’Espais d’Interès Natural s’especifica que el Montsant conté formacions de gran interès paisatgístic i geològic (cingles, congostos, barrancs) que acullen una flora i una fauna d’alt interès biològic. El Montsant, juntament amb altres muntanyes prelitorals catalanes constitueix una via d’unió entre el sistema ibèric i el Pre-Pirineu.

L’àrea protegida tindrà un total de 9.192 hectàrees convertint-se en el tercer parc natural de la demarcació de Tarragona, després de la creació del Parc Natural del Ports el passat mes d’octubre i l’històric Parc Natural del Delta de l’Ebre. Els municipis que integren el parc són tots a la comarca del Priorat: La Morera de Montsant, Margalef, Cabacés, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, La Vilella Alta, La Vilella Baixa, La Bisbal de Falset i La Figuera.

El Departament de Medi Ambient té previst destinar més de 70 milions de pessetes al parc natural fins a final d’any.

Un parc natural es defineix com un espai que presenta valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l’objectiu d’aconseguir-ne la conservació de manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i l’activitat dels seus habitants.

Els objectius de la creació del parc natural són:

• Preservació dels valors naturals de l’espai
• Divulgació d’aquests valors com atractiu afegit que estimuli el turisme respectuós
• Foment de l’aprofitament sostenible dels recursos naturals i del patrimoni històric arqueològic.
• Afavoriment de la diversificació de les economies familiars agràries mitjançant la promoció dels productes agraris i artesanals propis de la zona i de l’activitat turística ordenada, per tal de que es desenvolupin d’acord amb el caràcter protegit de l’espai natural.

Principals actuacions en la seva posada en marxa

• Creació del Centre d’Activitats de Muntanya (Morera del Montsant)
• Creació del Centre de Visitants del Priorat (Cabacés)
• Impulsar l’elaboració d’una carta del paisatge del Priorat
• Reforma Casa Abadia, com alberg juvenil i punt d’informació del parc (Margalef)
• Condicionar les fonts del Montsant
• Impulsar zones de lleure i millora i condicionament d’itineraris ambientals

Característiques naturals de la Serra del Montsant

El paisatge vegetal és un conjunt clarament definit per la vegetació mediterrània amb una certa influència submediterrània i eurosiberiana. Teixedes, murtars i espècies de flora protegida com el salze de cingle conformen una vegetació d’alt valor natural.

La vegetació es reparteix entre els dominis de l’alzinar amb marfull i el carrascar que predominen en la major part de l’espai i el de la roureda seca de roure de fulla petita, que apareix als fondals més humits i als nivells superiors de la serra.

Les grans extensions de rocam singularitzen aquest espai ric en elements propis d’aquesta mena d’ambients com les comunitats de poniol fruticós o de salze de cingle.

El Montsant constitueix, juntament amb el massís dels Ports, el reducte faunístic de més importància de les comarques meridionals de Catalunya. Una àrea d’especial interès, tant pel que fa a la singularitat com a la diversitat i la representativitat d’animals és la que se situa a l’entorn del riu Montsant. En aquest indret s’hi pot trobar la colobra llisa meridional, el turó, la mostela, la fagina, el toixó, la guineu, l’àliga cuabarrada,
l’àguila daurada, l’àguila marcenca, l’esparver, el falcó pelegrí, el duc, la merla d’aigua, l’oreneta cua rogenca i el xoriguer. Al riu s’hi troben peixos com el barb comú, la madrilla i la bagra, entre d’altres.

El Montsant és un espai que compta també amb un destacable patrimoni arqueològic (Abric dels Colls) i arquitectònic (Escaladei)

Normes generals del parc natural

• Admetre el desenvolupament ordenat dels usos i aprofitaments agrícoles, forestals, ramaders extensius, cinegètics, artesanals i recreatius tradicionals;
• Excepcionalment, i d’acord amb els instruments de planificació i ordenació del Parc, preveure l’autorització dels equipaments i els serveis indispensables per al desenvolupament dels usos públics admesos;
• Regular l’accés motoritzat d’acord amb la Llei 9/1995, de 27 de juliol;
• Garantir la conservació de la diversitat biològica i protegir la vegetació forestal autòctona.
• Les activitats cinegètiques: es regularan amb la legislació específica, sense perjudici de les disposicions addicionals establertes pels instruments d’ordenació del Parc.

Òrgans del parc

• Junta rectora (representants de les administracions actuants, el seu president ho serà alhora del Consell d’entitats).
• Consell d’entitats o assemblea general del Parc (representació dels diferents sectors socials interessats).

Després de la presentació del projecte de parc natural als ajuntaments i agents socials, s’obre un període en què el Departament de Medi Ambient recollirà les aportacions fetes per aquests interlocutors. Posteriorment, tramitarà el projecte de decret per tal que sigui publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La creació del Parc Natural del Montsant permetrà unir al seu voltant els esforços que moltes persones i entitats estan duent a terme per iniciativa pròpia des de fa temps i signifiquen una aposta de futur per a la comarca del Priorat ja que impulsen un model de desenvolupament conjunt per part de la Generalitat i els ens locals.

La catalogació de parc natural en la zona del Montsant aportarà importants beneficis
mediambientals, socials i econòmics a tota la zona ja que aquesta figura de protecció a
més de preservar la natura serveix per promocionar els municipis que hi participen.

Tarragona, 24 d’abril de 2001