De les respostes que hem rebut de l'Agència Catalana de l'Aigua hom dedueix que els propietaris del mas no disposaven dels permisos reglamentaris i que podrien haver incorregut en irregularitats administratives.

Apreciem en tot aquest cas una vulneració de la llei d'Espais d'Interès Natural 12/1985 i de la protecció de zones humides que estableix l'article 11. Cal considerar que el bosc arrasat era constituït per àlbers, verns, xops, freixes, salzes i una densa vegetació pròpia dels indrets hidròfits, que ha crescut gràcies al corrent d'aigua fluvial, el qual ocupa de forma permanent un llit més o menys definit entre cinc i deu metres d'amplada, però que en moments de major cabal, ocupa de forma temporal el terreny que estava ocupat, fins a la seva destrucció, per una imponent massa arbòria que amb les obres actuals ha desaparegut.

Donem per suposat que les obres realitzades van encaminades a substituir la massa forestal de ribera per algun conreu relacionat amb la vinya. No creiem que ni les ajudes econòmiques mediambientals comunitàries ni l'estratègia agrícola global de la Unió Europea estiguin precisament en la línia de substituir un magnífic bosc de ribera per una replantació de vinya o algun conreu relacionat.

Les obres realitzades han suposat la destrucció de l'hàbitat d'un bon nombre d'espècies protegides per la llei, algunes d'elles en perill d'extinció, i per tant poden ser constitutives d'un fet delictiu greu.

Per altra banda, basta llegir el magnífic llibre editat sobre les I JORNADES SOBRE ESTRATÈGIES PER A LA CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL BOSC DE RIBERA, promogut i organitzat, entre altres, pel grup de Natura Freixe i els Departaments de Medi Ambient i d'Agricultura, per comprovar que totes les recomanacions sobre el tractament del bosc de ribera són menystingudes i obviades lamentablement en les actuacions realitzades al riu Siurana. Pensàvem, arran de les últimes publicacions sobre boscos de ribera, emanades del propi Departament, que havien passat ja els temps en què per part de la pròpia Administració es considerava aquest tipus de bosc com un element pertorbador i innecessari per a la gestió dels rius, propiciant moltes vegades les canalitzacions artificials i la "neteja" dràstica dels marges fluvials. Lamentablement, la resposta de l'ACA ens ha fet pensar que un sector de la nostra Administració encara no entén que actuacions com les esdevingudes al riu Siurana siguin cap atemptat mediambiental.

És així que en data 20-1-01 entra en el registre del GEPEC còpia d’un informe de l’ACA afirmant que els fets denunciats no són susceptibles d’infracció administrativa en matèria d’aigües en base a unes inspeccions, la descripció de les quals és signada pel senyor Jaume Cabrera i Pérez, Cap de la Unitat d’Inspecció de les Conques de l’Ebre, que des del punt de vista del GEPEC és lamentable tant per la manca de consistència tècnica com per les múltiples incoherències que en resulten de la inspecció practicada.

En aquesta inspecció l’ACA argumenta:

Que no s’ha produït cap aterrassament. En canvi, obvia que s’ha produït un enorme moviment de terres (almenys de dues ha) que ha anivellat completament el terreny amb una excavadora (consta en les fotos) a la vora del riu i en zona de policia, arrasant completament el bosc de ribera que existia.

Que la roturació ha estat d’avellaners i altres arbres d’uns terrenys que no es cultivaven des del 1970. Tan sols cal veure les fotografies i citar els testimonis que el GEPEC està en condicions d’aportar entre gent del PRIORAT, per comprovar que els arbres roturats eren idèntics als pocs que encara resten dempeus a la vora del riu: xops, àlbers, freixes, etc. Si l’avispat inspector de l’ACA ha deduït que els centenars d’arbres tallats eren avellaners, ens trobarem amb els exemplars més insòlits d’avellaners que mai han existit en aquestes terres: capaços d’aguantar un abandó agrícola de 30 anys i de fer-se tan grans com àlbers. És senzillament vergonyós que es puguin dir coses així.

Que els amos del mas disposaven d’un permís per destrossar l’albereda, del Departament d’Interior, per evitar un possible risc d’incendi. Que es pugui concebre que una autorització d’aquest Departament sigui suficient per roturar un bosc de ribera, al·legant riscos d’incendi, és quelcom tan inversemblant que fa riure. No cal dir que si acceptem justificacions d’aquest calibre, podríem talar tots els boscos que hi hagi prop d’urbanitzacions, carreteres, masos, pobles, etc. amb la completa seguretat que en el nostre país s’acabarien els incendis per sempre més. És lamentable que un argument així pugui ser esgrimit com a autorització administrativa suficient.

Que "No disposen de còpia d’autorització del D.M.A.". Aquesta enigmàtica frase de l’ACA, què vol dir? Què hi ha autorització però no troben la còpia o que no hi ha còpia perquè no hi ha autorització? Pel GEPEC és obvi que els propietaris del mas van eludir tots els requisits administratius exigibles per fer efectiva la roturació i per tant la sanció administrativa és exigible absolutament.

Que el riu Siurana té una gran vegetació dins la llera i que en cas d’avinguda podria afectar les propietats privades. Aquesta afirmació de l’ACA és tan sorprenent que ens la guardem expressament per a Congressos i Fòrums de debat als quals tanta afecció té el Departament de Medi Ambient. Ens servirà per demostrar la línia de l’ACA en comparació a les directrius europees o al mateix llibre editat pel propi DMA anomenat I JORNADES SOBRE ESTRATÈGIES PER A LA CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL BOSC DE RIBERA en relació als beneficis del bosc de ribera en cas d’avingudes. Que tot un senyor Inspector afirmi que si hi ha massa vegetació en la llera del riu s’ha d’eliminar ja ens sembla un despropòsit però que s’assimili la llera del riu a 30-50 metres d’amplada de zona de policia cap a la banda del mas, que és precisament el que s’ha roturat, ja ens sembla el colmo de la demagògia.

Que el GEPEC està en absoluta disconformitat amb totes aquestes afirmacions sense sentit i sense lògica, que han estat assumides amb total passivitat pel senyor RUFO DIÉGUEZ, Director de l’Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic, per determinar la inexistència de fets susceptibles d’infracció administrativa en matèria d’AIGÜES. Això ens sembla absolutament incoherent amb la feblesa dels arguments presentats per la inspecció de l’ACA. Que no obstant el recurs d’alçada presentat a la pròpia ACA, el GEPEC considera que els fets esdevinguts són també competència del Departament de Medi Ambient –Patrimoni Natural- per la qual cosa considera oportú presentar la present denúncia, tot posant al corrent a aquesta Direcció General dels fets ocorreguts i dels tràmits efectuats fins al moment.

Per tot l’anterior hem sol.licitat a la Direcció General del Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient:

Que per part de PATRIMONI NATURAL es realitzi una inspecció en la zona per comprovar que les actuacions realitzades, i que segons l’ACA no són constitutives d’infracció a nivell d’AIGÜES, ho són en termes de degradació i destrucció del PATRIMONI NATURAL.

Que si de la denúncia es comprova l’existència d’infracció s’apliqui expedient sancionador als autors de la roturació i se’ls obligui a efectuar la replantació necessària per deixar la zona en les condicions òptimes perquè el bosc de ribera que existia es torni a recuperar.

Reus, dotze de març de 2001

# enviat per La Figuera ON LINE @ 20:11

La tarda del 8 de març, al Parlament de Catalunya els grups PSC i ERC van presentar dues mocions:

• una sobre el PHN
• i una sobre el Mapa Eòlic i la Enron

Desprès, al moment de votar l'altra moció referent al Mapa Eòlic i la Enron, els del PP es van venjar de CiU votant conjuntament amb PSC, ERC i IC deixat a CiU sol en contra de la moció.

Així doncs:
el Mapa Eòlic, la construcció de la Enron (a Móra la Nova) i el P.H.N. han estat rebutjats per majoria al Parlament de Catalunya.

# enviat per La Figuera ON LINE @ 20:08