La Fonda de La Figuera surt al programa CUINES de TV3
La setmana del dilluns 30 d'Abril al divendres 4 de Maig, cada dia s'emetran receptes de la Fonda de La Figuera en el programa CUINES de TV3. Aquest programa s'emet a les 15:30.

Les receptes són:
- ARRÒS AMB VERDURES I BACALLÀ
- CRESTES DE LA FIGUERA
- PATATES DE FESTA MAJOR
- CONILL AMB ALBERGÍNIES I CARXOFES
- MOSTILLO DEL PRIORAT

Pel que fa a la transcripció de l'elaboració dels plats, es pot trobar a:
www.tvcatalunya.com/cuines

El Govern de Catalunya impulsa el Parc Natural de la Serra del Montsant
(Text extret de: http://www.gencat.es/mediamb/noticies/010425.htm )

• És el tercer parc de la demarcació de Tarragona, el segon en menys d’un any
• Hi ha una inversió prevista d’uns 70 milions de pessetes fins a finals d’any

El conseller de Medi Ambient, Felip Puig, ha presentat avui el projecte de creació del Parc Natural de la Serra del Montsant. Aquesta creació és un compromís de Govern de la Generalitat de Catalunya i un dels objectius marcats pel conseller Puig per a l’actual legislatura.

La zona del Montsant té una reconeguda importància naturalista que es veu reforçada amb aquesta figura de protecció i gestió que és ser considerada Parc Natural. En el Pla d’Espais d’Interès Natural s’especifica que el Montsant conté formacions de gran interès paisatgístic i geològic (cingles, congostos, barrancs) que acullen una flora i una fauna d’alt interès biològic. El Montsant, juntament amb altres muntanyes prelitorals catalanes constitueix una via d’unió entre el sistema ibèric i el Pre-Pirineu.

L’àrea protegida tindrà un total de 9.192 hectàrees convertint-se en el tercer parc natural de la demarcació de Tarragona, després de la creació del Parc Natural del Ports el passat mes d’octubre i l’històric Parc Natural del Delta de l’Ebre. Els municipis que integren el parc són tots a la comarca del Priorat: La Morera de Montsant, Margalef, Cabacés, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, La Vilella Alta, La Vilella Baixa, La Bisbal de Falset i La Figuera.

El Departament de Medi Ambient té previst destinar més de 70 milions de pessetes al parc natural fins a final d’any.

Un parc natural es defineix com un espai que presenta valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l’objectiu d’aconseguir-ne la conservació de manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i l’activitat dels seus habitants.

Els objectius de la creació del parc natural són:

• Preservació dels valors naturals de l’espai
• Divulgació d’aquests valors com atractiu afegit que estimuli el turisme respectuós
• Foment de l’aprofitament sostenible dels recursos naturals i del patrimoni històric arqueològic.
• Afavoriment de la diversificació de les economies familiars agràries mitjançant la promoció dels productes agraris i artesanals propis de la zona i de l’activitat turística ordenada, per tal de que es desenvolupin d’acord amb el caràcter protegit de l’espai natural.

Principals actuacions en la seva posada en marxa

• Creació del Centre d’Activitats de Muntanya (Morera del Montsant)
• Creació del Centre de Visitants del Priorat (Cabacés)
• Impulsar l’elaboració d’una carta del paisatge del Priorat
• Reforma Casa Abadia, com alberg juvenil i punt d’informació del parc (Margalef)
• Condicionar les fonts del Montsant
• Impulsar zones de lleure i millora i condicionament d’itineraris ambientals

Característiques naturals de la Serra del Montsant

El paisatge vegetal és un conjunt clarament definit per la vegetació mediterrània amb una certa influència submediterrània i eurosiberiana. Teixedes, murtars i espècies de flora protegida com el salze de cingle conformen una vegetació d’alt valor natural.

La vegetació es reparteix entre els dominis de l’alzinar amb marfull i el carrascar que predominen en la major part de l’espai i el de la roureda seca de roure de fulla petita, que apareix als fondals més humits i als nivells superiors de la serra.

Les grans extensions de rocam singularitzen aquest espai ric en elements propis d’aquesta mena d’ambients com les comunitats de poniol fruticós o de salze de cingle.

El Montsant constitueix, juntament amb el massís dels Ports, el reducte faunístic de més importància de les comarques meridionals de Catalunya. Una àrea d’especial interès, tant pel que fa a la singularitat com a la diversitat i la representativitat d’animals és la que se situa a l’entorn del riu Montsant. En aquest indret s’hi pot trobar la colobra llisa meridional, el turó, la mostela, la fagina, el toixó, la guineu, l’àliga cuabarrada,
l’àguila daurada, l’àguila marcenca, l’esparver, el falcó pelegrí, el duc, la merla d’aigua, l’oreneta cua rogenca i el xoriguer. Al riu s’hi troben peixos com el barb comú, la madrilla i la bagra, entre d’altres.

El Montsant és un espai que compta també amb un destacable patrimoni arqueològic (Abric dels Colls) i arquitectònic (Escaladei)

Normes generals del parc natural

• Admetre el desenvolupament ordenat dels usos i aprofitaments agrícoles, forestals, ramaders extensius, cinegètics, artesanals i recreatius tradicionals;
• Excepcionalment, i d’acord amb els instruments de planificació i ordenació del Parc, preveure l’autorització dels equipaments i els serveis indispensables per al desenvolupament dels usos públics admesos;
• Regular l’accés motoritzat d’acord amb la Llei 9/1995, de 27 de juliol;
• Garantir la conservació de la diversitat biològica i protegir la vegetació forestal autòctona.
• Les activitats cinegètiques: es regularan amb la legislació específica, sense perjudici de les disposicions addicionals establertes pels instruments d’ordenació del Parc.

Òrgans del parc

• Junta rectora (representants de les administracions actuants, el seu president ho serà alhora del Consell d’entitats).
• Consell d’entitats o assemblea general del Parc (representació dels diferents sectors socials interessats).

Després de la presentació del projecte de parc natural als ajuntaments i agents socials, s’obre un període en què el Departament de Medi Ambient recollirà les aportacions fetes per aquests interlocutors. Posteriorment, tramitarà el projecte de decret per tal que sigui publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La creació del Parc Natural del Montsant permetrà unir al seu voltant els esforços que moltes persones i entitats estan duent a terme per iniciativa pròpia des de fa temps i signifiquen una aposta de futur per a la comarca del Priorat ja que impulsen un model de desenvolupament conjunt per part de la Generalitat i els ens locals.

La catalogació de parc natural en la zona del Montsant aportarà importants beneficis
mediambientals, socials i econòmics a tota la zona ja que aquesta figura de protecció a
més de preservar la natura serveix per promocionar els municipis que hi participen.

Tarragona, 24 d’abril de 2001

Recull de l': Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya
(per la comissió d'experts creada per acord del Govern de 3 d'abril de 2000, a instància dels diferents grups del Parlament de Catalunya)
Barcelona, desembre de 2000

Aquest resum s'ha fet apartir del document que es troba a:
http://www.gencat.es/sial/noticies/informe_ordena.pdf
així que si en voleu saber més hi podeu accedir.

Segons aquest informe el Priorat formarà part de la vegueria del Camp de Tarragona i La Figuera s'haurà d'unir amb el Molar i el Lloar per formar un municipi.

Camp de Tarragona:

• Població: 416.540
• Comarques: 6
• Municipis: 98
• Agrupaments: 59
• Superfície: 2.779,6 (km quadrats)

Les comarques que formaran part de la vegueria del Camp de Tarragona són:

• Tarragonés
• Baix Camp
• Baix Penedés
• Alta Camp
• Conca de Barberà
• Priorat

Priorat:

• Població: 9.505
• Municipis: 16
• Agrupaments: 6
• Superfície: 510,0 (km quadrats)

Rectificacions de límits comarcals:

• Es proposa unir Capafonts, la Febró i Prades al Priorat. Pertanyen a l'Àrea Bàsica de Salut de Cornudella i a la zona escolar de secundària del Priorat. El canvi també obeeix a la major afinitat socioeconòmica i natural amb el Priorat que no pas amb el Baix Camp. Es donarà més cohesió administrativa a la zona de muntanya Prades-Montsant.
• Es proposa incorporar La Bisbal de Falset i Margalef a la Ribera d'Ebre perque sumant la mobilitat laboral de La Bisbal i Margalef, un 36.6% dels desplaçaments es dirigeixen a la Ribera (la primera destinació és Flix) i només el 14.6% a la resta del Priorat (Flix pot jugar el paper de centre urbà bàsic o de referència per a aquestes dues poblacions). D'altra banda, La Bisbal de Falset i Margalef (a només 3 km) han de formar un únic municipi perque cap dels dos no arriba a 250 h. (es proposa el nom de La Bisbal i Margalef). Igualment han de formar agrupament municipal, i es proposa que aquest es faci amb la Palma d'Ebre (com que tots tres són municipis de muntanya, n'hi ha prou amb un agrupament de més de 500 h.). Actualment tots tres pobles formen part de l'Àrea Bàsica de Salut de Flix.

Agregacions:
Per no arribar a 250 h., es proposa la unió dels següents municipis a les poblacions assenyalades:

• La Morera de Montsant a Cornudella de Montsant (sota el nom de Cornudella i Montsant). Cornudella és el poble més proper, centre de serveis bàsics i lloc de pas obligat per accedir al nucli de la Morera.
• Capafonts i La Febró a Prades (sota el nom de Muntanyes de Prades), que és el lloc més proper i amb el qual formen una zona escolar de primària.
• El Lloar i La Figuera al Molar (sota el nom de El Molar, El Lloar i La Figuera). El Lloar forma zona escolar de primària amb el Molar. El Molar és lloc de pas obligat per accedir a La Figuera des del Camp.
• La Vilella Alta i La Vilella Baixa, a només 2 km. i tots dos amb menys de 250 h., es poden unir sota el nom de Les Vilelles, amb ajuntament al nucli més poblat, La Vilella Baixa.
• La Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixeta, veïns i tots dos amb menys de 250 h., es poden unir sota el nom de Pradell i la Torre. La seva unió sembla l'opció més assenyada, malgrat el seu enfrontament històric per una qüestió de límits ara ja resolta. La Torre només té continuïtat territorial, dins el Priorat amb Pradell.
• Gratallops i Torroja del Priorat, veïns i tots dos amb menys de 250 h., es poden unir sota el nom de Gratallops i Torroja. Gratallops és el poble més immediat a Torroja.

Municipis:

Municipi	Població	Superfície
Falset	2.504	31.8
Bellmunt del Priorat	303	8.9
Pradell i la Torre	315	28.9
Porrera	444	28.5
Gratallops i Torroja	350	26.4
Cabacés	340	31.2
les Vilelles	302	10.8
Capçanes	409	22.2
els Guiamets	302	11.7
Marçà	611	16.1
Cornudella i Montsant	1.065	115.4
Poboleda	336	13.7
Ulldemolins	494	37.9
Muntanyes de Prades	670	62.4
el Masroig	524	15.5
el Molar, el Lloar i la Figuera	536	48.4

Agrupaments municipals:

• Bellmunt del Priorat - Pradell i la Torre
• Porrera - Gratallops i Torroja
• Cabacés- les Vilelles (formen un agrupament suficient perque són municipis de muntanya amb més de 500 h. tots dos junts)
• Capçanes - els Guiamets - Marçà
• Poboleda - Ulldemolins
• el Masroig - el Molar, el Lloar i la Figuera

Observacions:
No cal que s'agrupin els municipis següents: Falset, Cornudella i Montsant, Muntanyes de Prades.
En el darrer cas és perque és un municipi de muntanya amb més de 500 h.

MANIOBRA POLÍTICA DE CiU

Sembla ser que vint-i-un alcaldes, a títol individual o en suposada representació dels seus ajuntaments, s'han adherit a un manifest impulsat per l'alcalde de Cabassers que defensa l'autonomia municipal per autoritzar centrals eòliques. El document està signat pels alcaldes de Margalef, Cabassers, la Morera de Montsant, la Bisbal de Falset, Poboleda, el Molar, Cornudella, Prades, la Palma d'Ebre, Alforja, la Febró, Capafonts, Garcia, Xerta, Pinell de Brai, la Torre de Fontaubella i els garriguencs de Bellaguarda, la Granadella, Juncosa i Carinyena de les Garrigues.

Evidentment que aquesta maniobra política obeeix a una estratègia impulsada per CiU, ja que tots els alcaldes signants son d'aquesta coalició política i pretén contrarestar a la situació de bloqueig que sofreix la implantació irracional de centrals eòliques en espais d'interès natural i altres d'interès cultural, històric i paisatgístic, per la tossuderia del Govern (també de CiU) en fer les coses malament.

Constatem la persistència de mantenir un discurs xenòfob en tant en quan s'erigeixen com a "marshals del far west" i pretenen imposar el seu personal criteri i la seva raó com a pensament únic. Segurament, que la decisió no esta refrendada per la unanimitat dels plenaris dels seus ajuntaments respectius, i això diu molt en favor del seu estil de fer política i aplicar la democràcia.

Els alcaldes obvien que totes les agrupacions relacionades amb la hosteleria i el turisme rural estan en contra de la construcció de centrals eòliques als seus municipis, donat que han fet una aposta realista per un desenvolupament rural basat en el foment del turisme ecosostenible. Els alcaldes obvien que els seus municipis, majoritàriament estaran inclosos dins de futurs parcs naturals, incompatibles amb la implantació de centrals eòliques. Els alcaldes menyspreen als qui demanen una ordenació del territori i de les seves riqueses natural, diferent. Els alcaldes confonen als seus convilatans i els utilitzen pels seus interessos econòmics i polítics, sense tenir en compte la pluralitat de sinèrgies i posicionaments. Els alcaldes en definitiva aposten demagògicament per malbaratar el preuat tresor del patrimoni natural que tenen als seus municipis i que ha de ser l'eina fonamental per la reactivació econòmica de llurs pobles i que és patrimoni de tots... dels de casa i dels de fora.

Els seus propis administrats els hi recordaran els seus errors a les properes eleccions municipals.


Reus, 06 d'abril del 2001